El dimarts 29 d’octubre, a les valencianes i als valencians ens va caure el cel damunt. No va ser tan sols pels cinc-cents litres de pluja, sinó perquè va començar el pitjor episodi de la història de les ignomínies polítiques i de les tragèdies humanes del País Valencià, amb centenars de víctimes i milers de persones afectades. Estem de dol per les més dues-centes persones mortes i les que encara estan desaparegudes. 

Recordem que la cronologia contrastada pels serveis meteorològics ja ens indica com van ocórrer els fets: l’alerta roja d’AEMET al matí, el silenci de la Generalitat, els avisos d’À Punt Oratge durant tot el matí, el silenci de la Conselleria d’Educació i la no suspensió de les classes, el coneixement de les pluges descontrolades a les capçaleres dels rius, el silenci del secretari autonòmic de Seguretat i Emergències i, en darrer lloc, la declaració de Carlos Mazón per a dir que a les 18 h la DANA hauria minvat i, posteriorment, el desbordament del barranc del Poio. I no va ser fins a les 20 h que es va llançar l’alerta a la població, quan acabaven les jornades laborals i bona part del país ja estava inundat.

Per no comprometre els interessos de l’empresariat i els guanys del capital, es va posar en risc la vida de milers de treballadores i treballadors i del poble. Aquesta és la demostració més clara i flagrant que el Govern valencià no està al servei de la ciutadania, sinó al servei dels interessos de les empreses, que van obligar milers de treballadores i treballadors a acudir al seu lloc de treball i milers d’infants i adolescents als centres educatius. En comptes de protegir la població, la Generalitat s’ha limitat a intentar tapar la negligència davant d’aquesta crisi, que té diverses causes.

Per una banda, la negació del canvi climàtic per part del Govern i l’especulació i la construcció desmesurades que s’han fet durant dècades i que només han servit als interessos econòmics en detriment de les necessitats del territori. Per una altra banda, la decisió de la Generalitat Valenciana de no enfrontar-se a l’empresariat. 

Condemnem sense pal·liatius el retard inexplicable en l'arribada de les intervencions dels cossos d'emergència a les localitats afectades. Tot això provocat per una falta d'agilitat i coordinació entre les administracions autonòmica i estatal, ja que fins el dijous 31 d’octubre, dos dies després dels fets, la Generalitat Valenciana no va demanar ajuda. Tampoc va deixar que acudiren efectius d’altres territoris (Catalunya, País Basc, etc.) que ho havien sol·licitat immediatament després dels fets. Així, el poble valencià s'ha vist durant cinc dies abandonat a la seua sort i abocat a treballar de manera solidària i voluntària per a fer tasques pròpies dels cossos d’emergència. Les persones voluntàries s’han exposat a problemes de salubritat que podrien provocar una emergència sanitària.

Critiquem també el Govern de l’Estat, que hauria d’haver pressionat de manera contundent i immediata el Govern valencià davant la seua inacció per tal d’intervindre amb tots els efectius disponibles i ajudar la ciutadania a reconstruir les seues vides.

Rebutgem que ara, un mes després de la catàstrofe, les persones  afectades viuen immerses en una voràgine burocràtica i de cues interminables que impedeixen l’accés real als recursos. El maltractament s’evidencia amb el fet que a hores d’ara moltes d’aquestes persones no tenen les necessitats bàsiques cobertes: ni subministraments essencials, ni habitatge, ni transport públic garantit, ni escoles en condicions. En aquesta situació és inacceptable la militarització del govern de la Generalitat, tot emparant-se en arguments tècnics, mentrestant el consell adjudica contractes milionaris a empreses vinculades a casos de corrupció. Mazón no pot encapçalar la reconstrucció ni la reparació del que s'ha desfet per la seua irresponsabilitat i desídia criminals.

Tot això ens condueix a demanar que la reconstrucció es faça a través d’un canvi de polítiques econòmiques i socials que posen la vida al centre. No es pot deixar en mans del capital el redreçament; tampoc en mans d’un Govern incompetent que ha demostrat no saber estar a l’altura de les circumstàncies. És per això que demanem la dimissió del Consell, el replantejament de les polítiques econòmiques, l’activació de mesures concretes d’ordenació del territori i de mesures urgents quant al canvi climàtic, i l’adopció i la consideració del dret a l’habitatge com una de les prioritats centrals d’aquest canvi de direcció.

En conseqüència, exigim:

1. La dimissió del president Mazón. Incoació d’ofici del procediment judicial que determine i depure les responsabilitats per les conseqüències evitables de la catàstrofe.

2. Que s’oferisca alternativa residencial: reconversió dels pisos turístics en llars per a totes les persones afectades, i totes les mesures necessàries per a garantir el dret a l’habitatge (pisos buits de banca rescatada o fons voltor, Sareb, contractes de lloguer de grans tenidors, etc.)

3. Que es reforce el servei de transport públic, ja que moltes persones han perdut el seu mitjà de transport.

4. Que es prohibisca la construcció en zones inundables i en la línia de costa.

5. Que es condone el deute il·legítim i es reinvertisca en sanitat, educació, serveis socials i infraestructures d’emergències.

6. Que s’augmenten els impostos a les rendes altes.

7. Que es garantisca que totes les persones de rendes baixes, independentment de la seua condició administrativa (persones migrades, persones sense assegurances, etc.), tinguen accés a les prestacions públiques per a la reconstrucció.

Per totes les víctimes d’aquesta desgràcia, per les persones afectades pels efectes sense precedents d’aquesta DANA, que han perdut familiars, amigues, amics, cases…

Mazón, dimissió.